Resum històric

La notícia més antiga que es coneix sobre el territori que actualment configura el terme municipal de la Llagosta es refereix a l’època romana, concretament al camí secundari que partia de la Via Augusta a Semproniana o Praetorio, segons els diferents autors, i que unia aquesta amb Barcino, seguint, al nostre terme municipal, un traçat paral·lel al riu Besòs. En aquesta mateixa època, l’arqueòleg granollerí J. Estrada i Garriga situa una dependència rural prop del camí secundari, al marge esquerre de la riera de Caldes.

Amb posterioritat a aquesta època, les úniques dades conegudes ho són a través dels estudis de Salvador Pibernat, basats en dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i en arxius eclesiàstics, i es refereixen al període comprès entre el segle XIV i finals del segle XIX. La primera notícia fa referència que aquests territoris pertanyien al domini feudal del rei i d’altres senyors. Al segle XIV, els drets jurisdiccionals varen pertànyer a Berenguer de Sant Vicenç i amb posterioritat a Ramon de Sentmenat. Al segle XV, passaren a domini dels monjos del monestir de Montalegre, fins a la primera meitat del segle XVI.

1951 Caramelles a l'era de cal Xic Ventura
L’actual territori de la Llagosta va pertànyer a la demarcació parroquial de Cabanyes, consagrada l’any 1192, i anteriorment a la demarcació parroquial de Sant Fost de Campsentelles. El 1504, es fusionen les parròquies de Cabanyes i Sant Fost a causa de l’escassa feligresia, que no feia possible la subsistència del rector.

El 1731, es compten vuit cases de feligresia, amb un total de 49 veïns de comunió. El 1850, es compten set famílies, segons el rector Josep Collsagué, quatre abans del riu Besòs i tres a aquest costat, amb 12 i 14 veïns respectivament. Mossèn Traval refereix al vicari general que eren nou les cases de la sufragania de Cabanyes, de les quals cinc són en aquest costat del riu Besòs: can Baqué, la Llebre, can Pallisseta, una altra casa al costat de can Baqué i can Pere Gil, que apareix per primera vegada com a pertanyent a aquesta feligresia.

1965 Catifa de flors (Corpus) Carrer de Sant Pau

L’any 1867, amb la reforma de les demarcacions, quedaren desmembrades de Sant Fost i agregades a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda les cases de can Baqué, la Llebre, can Pallisseta i la caseta del carril; el mas de can Pere Gil fou agregat a la parròquia de Mollet del Vallès.

Amb anterioritat a la construcció de la carretera de Ribes (actualment av. de l’11 de setembre), la comunicació es feia a través de la dita ‘carretera Vella’ o ‘camí Antic de Barcelona a Granollers, el traçat del qual coincideix amb l’antic ‘camí Real’, el traçat del qual podríem identificar amb l’actual av. del 1r de maig i carrer de Vic. En el recorregut del ‘camí Real’ per aquest territori cal situar l’hostal Nou, posteriorment conegut com el mas la Llebre.

A partir del darrer quart del segle XIX és quan es conforma el ‘barri de la Llagosta’. A més de les masies existents fins llavors, apareixen construccions de cases adossades que conformen el primer nucli de població. L’economia en aquell moment és de base agrícola, amb predomini dels cultius de vinya, blat, llegums, cànem, hortalisses i arbres fruiters.

L’any 1936, tot coincidint amb l’inici de la guerra civil espanyola (1936-1939) i per iniciativa popular, es produeix la primera segregació del barri de la Llagosta del municipi de Sant Fost de Campsentelles, constituint-se en municipi independent a tots els efectes. Durant aquest període, té lloc l’emissió de moneda de circulació d’àmbit local per part de l’ajuntament i del sindicat agrícola.

1936 Carrer del Carme - Carrer de Sant Pau

El final d’aquesta segregació coincideix amb el final de la guerra civil, en què es produeix la reagrupació amb Sant Fost. Aquesta reagrupació perdura fins el 1944, data en què es produeix la segregació definitiva.

Del període comprès entre 1944 i finals dels anys 70 del passat segle XX, cal destacar el desenvolupament industrial i demogràfic que té lloc a partir dels anys seixanta, directament relacionat amb la creació del polígon industrial de la Llagosta. Així, la base econòmica eminentment agrícola es transforma ràpidament en una economia de base industrial amb un sector agrícola en clara regressió. La industrialització va acompanyada d’un important augment de població que en pocs anys fa multiplicar el nombre d’habitants de la Llagosta, fruit del moviment migratori intern que s’experimenta a Espanya amb la despoblació de zones agrícoles deprimides, especialment d’Andalusia.

L’any 1950 vivien a la Llagosta 681 persones; 1.368 el 1960; 7.349 el 1970 i 11.519 el 1975. Aquestes dades ens poden donar una idea de la densitat de població del nucli urbà de la Llagosta que arriba a ser de les més altes de tot Catalunya, si tenim en compte que el terme municipal és de 3,03 km² i que el nucli urbà ocupa aproximadament un terç del territori. Aquest fort augment demogràfic comporta un notable dèficit de serveis i la construcció massiva d’habitatges en grans blocs de pisos com a conseqüència d’una manca de planificació urbanística coherent i de l’especulació del sòl.

Finals anys 40 Foto aèrea

A partir del retorn de la democràcia a mitjans/finals dels anys 70 del passat segle XX, s’experimenta un important augment i millora de serveis i qualitat global de vida que podem observar en la urbanització planificada i racional de noves zones com: Les Planes, Can Xiquet, Pl. de Concepción Arenal/Anne Franck, Pl. de la Sardana, Passeig de l’11 de setembre entre d’altres i la dotació de serveis diversos: Centre d’Assistència Primària, Casal d’Avis, Institut d’estudis secundaris “Marina”, Centre Cultural i Juvenil “can Pelegrí”, abaixador de rodalies de RENFE, a la línia de França, complex esportiu “El Turó” i Centre Cultural “La Llagosta” són alguns dels serveis més destacables.

%d bloggers like this: